SERMÓ DE L=ANUNCIACIÓ (I)

   Al final d=aquest verset diu l=Evangelista: I el nom de la verge era Maria. Diguem,  també, que aquest nom significa Estrella del mar i que s=adapta perfectament a la Verge Mare. És molt oportú el comparar Maria a una estrella; perquè així com l=estrella emet un raig de llum sense que es consumeixi ella mateixa, de manera semblant, Maria va donar a llum el seu Fill sense dany d=ella mateixa. Ni el raig de llum disminueix la claredat de l=estrella ni el Fill va llevar la integritat de la Mare. Ella és, doncs, aquella noble estrella de Jacob, els raigs de la qual ilAluminen tot el món, el resplendor de la qual brilla dalt les altures i penetra els abismes. Ella ilAlumina també la terra i escalfa més aviat els cors que els cossos, fomenta les virtuts i destrueix els vicis. Ella és la  fulgurant i singular estrella, enlairada sobre aquest mar tan gran, que brilla amb mèrits i ilAlustra amb exemples.

        Qualsevol qui siguis el que en l=impetuós  corrent d=aquest món et sents més aviat fluctuar entre borrasques i tempestes que no pas caminar per terra ferma, no apartis els ulls del resplendor d=aquesta estrella, si vols no ser engolit per la borrasca. Si s=aixequen els vents de les temptacions, si ensopegues en els esculls de les tribulacions, mira l=estrella, invoca Maria!.

   Si et sents agitat per les ones de la supèrbia, de la murmuració, de l=ambició, o de l=enveja, mira l=estrella, invoca Maria!.

   Si l=ira o l=avarícia o el delit carnal empenyen amb violència la fràgil barca de la teva ànima, mira Maria!.

   Si, torbat  pel record dels teus pecats tan grans, o confós per la lletjor de la teva consciència, o espantat pel temor del judici de Déu, comences a ensorrar-te en el pou sense fons de la tristor o en l=abisme de la desesperació, pensa en Maria!.

   En els perills, en les angoixes, en els dubtes, pensa en Maria, invoca Maria!.

       Que no s=aparti Maria de la teva boca, que no s=aparti del teu cor; i per tal d=aconseguir l=ajut de la seva intercessió, no t=allunyis dels exemples de la seva virtut. No et desencaminaràs si la segueixes, no et desesperaràs si li pregues, no et perdràs si penses en Ella.

   Si Ella et porta de la seva ma, no cauràs; si et protegeix, no tens res a témer; no et fatigaràs si et guia; arribaràs feliçment a port, si Ella t=empara. I d=aquesta manera experimentaràs en tu mateix amb quanta raó diu l=Evangelista: I el nom de la verge era Maria.

    Cal que ens parem aquí un moment, no fos cas que miréssim només de pas el resplendor de tanta llum; dóna gust de contemplar pausadament, en el silenci del cor, el misteri que les nostres pobres paraules no són capaces d=expressar.

 

EN LA FESTA DE L=ASSUMPTA

   Que cessi d=enaltir la teva misericòrdia, Verge Maria, si algú que us ha invocat en les seves necessitats es recordés de que no l=heu escoltat!. Nosaltres, servents vostres, us felicitem de veritat per totes les demés virtuts; però en la vostra misericòrdia més aviat ens felicitem a nosaltres mateixos. Lloem la virginitat i admirem la humilitat, però la misericòrdia te un gust més dolç per als més pobres: és per això que abracem amb més amor la misericòrdia, ens recordem d=ella més sovint i la invoquem amb més freqüència. Perquè ella és la que va obtenir la salvació de tot el món, ella la que va aconseguir la reparació de la nissaga humana.

       No hi ha dubte que va ser solAlícita en favor de tot el llinatge humà aquella a qui l=àngel va dir: No temis, Maria, perquè has trobat gràcia davant Déu, o sigui, has trobat la gràcia que buscaves. Qui podrà investigar, doncs, Verge Maria, la longitud i l=amplada, la sublimitat i la profunditat de la vostra misericòrdia?. Perquè la seva longitud arriba fins a l=última hora dels qui la invoquen. La seva amplada omple l=orbe de la terra, perquè tota la terra estigui plena de la seva misericòrdia. En quant a la seva sublimitat fou tan excelsa que va assolir la restauració de la ciutat celestial i la seva profunditat fou tan pregona que  va obtenir la redempció per als qui estaven asseguts a les tenebres i a les ombres de la mort.

        Per Vos es va omplir el cel, es va buidar l=infern, es van refer les ruïnes de la Jerusalem celestial, es va tornar la vida als desgraciats que l=havien perduda i que l=estaven esperant amb delit. De manera que la vostra molt potent i piadosa caritat està plena d=afecte per a poder-se compadir i d=eficàcia per a poder socórrer els necessitats; en ambdues coses és igualment rica i exuberant.

        Que corri, doncs, a aquesta font abundosa la nostra ànima assedegada; a aquest cúmul de misericòrdia corri amb solAlicitud la nostra pobresa. Mireu, Senyora, amb quin fervor us hem acompanyat en el vostre pujar cap al Fill i us hem procurat seguir, ni que sigui de lluny, Verge Maria. Que en endavant la vostra pietat procuri de tot cor el fer manifesta al món la mateixa gràcia que trobareu davant  Déu, atorgant amb la vostra intercessió perdó per als pecadors, remei per als malalts, fortalesa per als dèbils de cor, consol per als afligits, empara i llibertat per als qui es troben en perill.

    I en aquest dia que celebrem amb tanta solemnitat i alegria, aconseguiu-nos els dons de la gràcia de Jesucrist el vostre Fill i Senyor nostre, a nosaltres, humils servents vostres, que invoquem amb lloances el vostre nom, o Maria, Mare piadosa.

 

 

SERMÓ DE L=ANUNCIACIÓ (II)

   Heu escoltat, Maria, el fet (el naixement del Salvador) i heu escoltat, també, la manera que Déu ha escollit (el naixement virginal). Ambdues coses són meravelloses i agradables. Alegra=t Filla de Sió; alegra=t Filla de Jerusalem. I puix el Senyor ha donat a les vostres oïdes goig i alegria, que també nosaltres puguem escoltar dels vostres llavis la resposta d=alegria que desitgem, perquè amb ella entri l=alegria i el goig als nostres esperits afligits i humiliats. Heu escoltat, ho torno a dir, el fet  i l=heu cregut. Cregueu, també, el que heu escoltat referent a la manera!.Heu escoltat que concebreu  i donareu a llum un fill; heu escoltat que no serà per obra de marit, sinó per obra de l=Esperit Sant.

       Mireu, Senyora, que l=àngel espera la vostra resposta perquè ja és hora que se=n torni al Senyor que l=ha enviat. Nosaltres també esperem aquesta paraula de misericòrdia, que ens alliberarà de la condemna que pesa damunt nostre. Mireu que teniu a les vostres mans el preu de la nostra salvació; si dieu que sí, al moment serem alliberats. Tots fórem creats per la paraula eterna de Déu, i, malgrat tot, morim. Però amb el vostre sí, una paraula tan breu, seríem restablerts per no tornar a morir mai més.

       Això us suplica, piadosa Mare, el trist Adam, desterrat del Paradís amb tota la seva trista descendència. Això mateix Abraham amb tots els Sants Pares antecessors vostres, que estan retinguts a la regió de l=ombra de la mort. Això mateix us demana el món sencer agenollat als vostres peus. I no sense motiu espera ansiós la vostra resposta, doncs de la vostra paraula depèn el consol dels afligits, la redempció dels captius, la llibertat dels damnats, la salut, finalment, de tots els fills d=Adam, de tota la vostra nissaga.

 

   Doneu, Mare nostra, ben de pressa la resposta!. Senyora, digueu aquella paraula que espera la terra i que esperen, sobre tot,  els qui han mort amb l=esperança de la salvació. El mateix Déu i Senyor de tots, que tant va desitjar la vostra bellesa, desitja ara, tant o més, la resposta del vostre consentiment, ja que en ell, sens dubte, s=ha proposat salvar el món. A qui vareu  agradar pel vostre silenci li plaureu ara molt més per les vostres paraules, doncs Ell us parla des del cel tot dient-vos: O formosa entre les dones, feu que escolti la teva veu!. Si Vós li feu sentir la vostra veu, Ell us farà veure el misteri de la nostra salvació. És que potser no és això el que buscàveu, allò pel que gemíeu , allò pel que sospiràveu, pregant nit i dia? Què feu, doncs? Sou Vós aquella per a qui es guarden aquestes promeses o n=hem d=esperar una altra?.

       No, no; sou Vós, no és una altra. Vós sou, torno a dir-ho, aquella promesa, aquella esperada, aquella desitjada, de qui el vostre sant pare Jacob, a punt de morir, esperava la vida eterna, tot dient: La vostra salvació esperaré, Senyor!. Vos sou aquella en qui i per la qual Déu mateix, el nostre Rei, va disposar a l=inici dels temps obrar la salvació en aquesta terra. Per què espereu d=una altra el que us ofereixen a Vós mateixa? Per què espereu d=una altra el que a l=instant es farà per medi de Vós, si doneu el vostre consentiment i responeu una sola paraula? Respongueu, doncs, de pressa a l=àngel, o, millor dit, al Senyor per medi de l=àngel; respongueu una paraula i en rebreu una altra; pronuncieu la vostra i concebreu la divina; articuleu la transitòria i acollireu en Vós l=eterna.