Crònica de la Trobada de Joves a París


Em vaig llevar el 27 de desembre del llit amb un salt: només quedaven 10 hores per pujar a l'autocar i... cap a París falta gent!! De sobte em vaig adonar que havia d'acabar de fer la bossa i a anar a fer els últims encàrrecs. Tot el matí amb els últims preparatius i a l'hora de dinar repassant els documents, diners...

Ja eren les 4 i per un cop a la història de la parròquia TOTHOM (i repeteixo tothom) va ser puntual. Què havia passat??

A les 19h va arrencar l'autocar i després de 4 paradetes, dormir incòmodes i 14 hores de viatge vam arribar a París!! (I una pel·lícula mereixedora d'un Oscar: "Pega Fuerte") Ens van fer tornar a agafar les motxilles i en el punt d'acollida, una parròquia, ens van explicar com funcionava la trobada i ens van omplir de papers útils per l'estada. Al cap d'una estona llargueta, vam marxar amb una bossa de menjar a la mà (vam començar a entendre perquè insistien tant en que en portéssim de casa...) cap a la parròquia de St. Ignace. Allí tots ens estaven esperant amb pastes, cafè, sucs... i tots estàvem nerviosos per saber amb quina família ens tocaria conviure els cinc dies. Ens van apuntar en una llista per parelles o trios, ens donaren un número i ens van fer entendre que ja ens cridarien quan ens haguessin vingut a buscar. Ens van venir a buscar en comptagotes i tots marxaven amb un somriure als llavis: aviat es podrien dutxar! Per fi ens tocà a l'Ana Santiago i a mi; viuríem a casa d'una senyora soltera amb un gat. Era molt simpàtica i amable. El primer que vam fer és evident: una bona dutxa i instal·lar-nos. Després d'un breu té, i explicacions de quin tren i metro agafar per tornar a la parròquia vam marxar les tres cap allà; la senyora es volia assegurar que coneixem el camí. Un cop tothom havia arribat vam marxar cap a Porta de Versalles a la pregària del vespre on uns l'aprofitaren més que altres... Després vam sopar una mica i cadascú se'n va anar cap a una direcció diferent per arribar el més aviat a casa i dormir bé.

El següent dia (29.12.02) ens vam despertar amb molta mandra. A les 9.30 ja estàvem a la parròquia, uns més puntuals que altres, per conèixer els altres espanyols que també hi eren acollits. La majoria eren madrilenys, però també n'hi havia d'andalusos. Tots eren molt simpàtics.

Després vam fer una missa en quatre llengües: francès, hongarès, castellà i català, es clar! Quan s'acabà la missa vam decidir fer una mica de turisme. Primer de tot vam anar a veure la catedral de Notre-Dame, on ens vam fer moltes fotos i coincidirem amb els espanyols de la parròquia. Als jardins de la catedral vam diner, i no vam poder entrar dins per culpa de la cua que hi havia; ens vam quedar sense veure el "jorobado", snif! Després de dinar uns van marxar a fer uns tallers molt interessants segur, però els altres continuarem fent turisme pels Camps d'Elise, uns jardins preciosos. El fred i el cansament ens van fer anar a buscar el sopar i a entrar a la pregària de les set. Després alguns van anar a prendre alguna cosa, i els altres vam preferir anar a dormir el més aviat possible.

Quan ens vam despertar el dilluns (30.12.02) sí que ens va fer mal; eren les 7.30 i havíem anat a dormir a la una. L'Anna i jo no podíem sortir del sac. Havíem d'estar a la parròquia a les 8.45 per fer una pregària i més o menys ho vam aconseguir. Després de la pregària ens van dividir en grups de diàleg barrejant-nos tots els espanyols. Vam estar discutint sobre la Carta de Taizé, que escriu mensualment els germà Roger. Al cap d'una horeta però; l'Anna, el Marc Travé, el Ramon, la Maria (una del Casal Loiola) i jo vam haver de marxar perquè teníem d'estar amb el grup de treball. Vam anar a l'estació de Balard i fins a la 13.30h vam estar indicant a la gent la direcció en que havien d'anar per arribar als pavellons de Taizé. Quan vam acabar ens vam dirigir cap a Montmatre a trobar-nos amb els altres que ja hi eren. Vam dinar ràpidament ja que a les 15.30h teníem una missa a la cripta on, com ens van explicar, els primers jesuïtes van fer els vots. Va ser una missa molt bonica, en català i castellà i tots van poder dir unes paraules en les estones de pregària. Els madrilenys tenien unes cançons xulíssimes!! Tota la missa es va celebrar en un ordre diferent al de cada diumenge, i en el moment de l'Eucaristia la vam prendre tots alhora; en comptes de fer cua ens passàvem el plat amb les formes. Quan es va acabar la missa teníem ganes de fer turisme i per suposat que el primer que vam anar a veure va ser el Moulin Rouge. Tothom fent fotos. Tot el carrer era un conjunt de sex shops, cines X o bordells com el Moulin Rouge.

Després vam anar a veure la Madeleine, una església preciosa enorme on tots ens hi vam fer una foto. Des d'aquí vam anar a un lloc típic de París: la torre Effeil, no ens la podíem perdre! Com que era fosc, estava il·luminada era impressionant. Eren les 19h i com que havíem quedat amb tots a la sortida de la pregària, vam anar cap allà i alguns es van comprar pizzes per sopar. Al cap de poc van anar sortint tots i en menys d'un minut ja s'havia organitzat una rotllana de gent cantant i ballant, i al mig l'Eduard Marcet animant-nos a tots! Es va afegir gent de tot arreu que també ens van ensenyar balls del seu país.

El dia següent (31.12.02) a les 8.45h del matí tornàvem a ser a la parròquia per fer una pregària. Després ens van dividir en grups per escoltar diferents testimonis, tots ells molt interessants. Com que no vaig estar a tots, millor que pregunteu a la gent que va estar a París que us els expliqui. Jo vaig estar amb la senyora que m'acollia: era polaca, i havia vingut a França per fugir del comunisme del seu país. Ens va explicar com va ser la seva infància i adolescència allà i com va viure la religió. Ho va comparar amb com vivia a París. Va ser molt interessant conèixer més coses sobre la persona que m'acollia. Després dels testimonis vam anar a buscar el dinar i ens vam quedar a la pregària de Després. Cap a les 14.30h el Xavi i jo vam anar a la botiga de souvenirs de Taizé, els altres van marxar cap a la parròquia a una altre pregària. Quan vam aconseguir comprar les creus i postals que volíem, hi havia molta gent, vam tornar cap a la parròquia amb el Marc Travé, l'Edu Marcet i la Clara Manubens que ens els havíem trobat allà. A la parròquia ens van posar per grups per comentar unes preguntes sobre la nostra estada a la trobada de Taizé. En el nostre grup tots eren valencians menys el Marc Travé, el Xavi i jo. Tots eren molt simpàtics i ens van invitar a anar-los a veure aquest estiu, pensant-se que no hi aniríem...

Quan vam acabar ja era hora de sopar. La majoria van anar a buscar-lo i a la pregària de les 19h. Els altres: Marc Sabater, Xavi, Edu, Marcet, Noemí, Clara Manubens, Laia Carbó, Ramon, Guillem i jo ens vam quedar per ajudar a preparar la pregària i les cançons que hauríem de cantar a la nit. Després vam anar a sopar a un xino. Tots a la pregària suposo feien revisió de l'any que estava a punt d'acabar-se i es clar pensant en el nou any. Vam acabar la pregària uns segons abans de les dotze i aleshores: 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1... FELIÇ ANY NOU!!!!! Abraçades, petons, llàgrimes... I la majoria sense raïm.

Aleshores havíem d'assajar per les representacions de la Festa dels Pobles, on cada grup havia de cantar o ballar alguna cosa representativa del seu poble. Hi havia francesos, hongaresos, espanyols i catalans. Nosaltres vam cantar "El meu avi" i després vam fer de castellers. Va ser impressionant, amb la Noemí d'anxaneta onejant la senyera. Tothom va quedar al·lucinat, fins i tot nosaltres mateixos. Ho havíem assajat poquíssimes vegades i no estàvem del tot segurs de com sortiria. Després els de la parròquia ens havien preparat uns pastissos boníssims i cava. Vam ballar i cantar fins que ens van fer fora de la parròquia cap a les 2h del matí. Tothom s'ho va fer com va poder per tornar a casa perquè hi havia algunes línies de metro tancades i molts van haver de caminar bastant fins a una altre línia...

L'endemà al matí (1.01.03) sí que ens va costar llevar-nos! L'Anna i jo havíem anat a dormir a les 4.15h amb la caminada que havíem fet la nit anterior. Vam anar a la parròquia que hi havia missa i així també ens vam poder acomiadar dels jesuïtes i els altres. Cadascú va dinar a casa seva i si no podien anar-hi se'ls va buscar una altre família amb qui dinar. Nosaltres vam dinar amb l'Eva i dos amigues seves, molt simpàtiques. Vam dinar un pollastre amb arròs boníssim. Ens vam acabar de fer la bossa, li vam donar el regal que havíem portat, un torró de Xixona i galetes. I vigilant que no ens deixéssim res vam marxar amb el cotxe d'una amiga seva! Va ser una sort perquè les motxilles pesaven molt i a més no sabíem ben bé com arribar a l'autocar. Ara ja només quedaven 14 hores d'autocar i una amb tren i metro fins a casa. Vaig arribar rebentada i suposo que tots els que vam poder vam posar-nos a dormir de seguida.

Per acabar només dir-vos que és una experiència molt gratificant i inoblidable. Animo a tothom que pugui a aprofitar aquestes oportunitats. Algú s'apunta a venir al poble de Taizé aquest estiu?

Sílvia Ribó

Taizé a París

Taizé a París


La parròquia Sant Ignasi té una entrada curiosa: s'hi accedeix travessant un bloc de pisos

La parròquia Sant Ignasi té una entrada curiosa: s'hi accedeix travessant un bloc de pisos


In the metro

In the Metro


Fent turisme

Fent turisme


Reunió per grups

Reunió per grups


Tot esperant el sopar

Tot esperant el sopar


Sopant en un dels pabellons

Sopant en un dels pabellons


La festa dels pobles

La festa dels pobles


La festa dels pobles - 2

La festa dels pobles -2


La festa dels pobles - 3

La festa dels pobles - 3


Foto de família

Foto de família



© Parròquia de Sant Pere d'Octavià. http://www.santperedoctavia.org.