Parròquia de Sant Pere d'Octavià. Sant Cugat del Vallès.


Pàgina d'inici

QUÈ SABEM DEL MÀRTIR SANT CUGAT


LES PERSECUCIONS DELS PRIMERS CRISTIANS

Lapidació de Sant Esteve. Sant Joan de Boi  (1100)Els cristians dels tres primers segles van ser reiteradament colpejats i posats a prova per les persecucions. Van viure amb molta intensitat I'advertiment del Mestre: "Si a mi m'han perseguit, també us perseguiran a vosaltres" (Jn. 5,20). Les primeres persecucions es van produir en el mateix país de Jesús començant per Sant Esteve, diaca que va ser el primer màrtir de la fe cristiana i Sant Jaume el primer apòstol màrtir.
Saule, abans de convertir-se, perseguia durament els cristians. Molts, a causa de la repressió a la que eren sotmesos, es varen dispersar.
Les persecucions, de retop, van contribuir a escampar l’Evangeli des de l'Orient fins al cor de l’imperi romà.

CRISTIANS DINS DE LA CULTURA I LA FORÇA DE L'IMPERI ROMÀ

En el marc d’una cultura politeista i pagana ben consolidada i recolzada per la força grandiosa de l’imperi i les seves legions, es comprèn que la minoria religiosa que representaven els cristians fos incòmoda a l’autoritat i es convertís en objecte de vigilància política.
Efectivament. els cristians a banda de tenir una forma de vida i uns costums diferents dels pagans, feien objecció de consciència davant de la pretesa condició divina de l’emperador romà.
La simple formalitat de cremar uns grans d'encens a l'estàtua de l’emperador esvaïa la sospita de desafecte a l’imperi. Molts, més febles, s’hi avenien. Els que creien fermament en un sol Déu i Pare de Nostre Senyor Jesucrist, no volien servir dos senyors, s’hi negaven i eren considerats rebels, amb totes les conseqüències.
L’autoritat romana, segons les èpoques, va respondre amb tàctiques diferents que anaren des de la tolerància a la més cruel persecució.

LES PERSECUCIONS DE DIOCLECIÀ

Una de les persecucions més destacades que varen haver de suportar els cristians per part de l’imperi romà va ser la de Dioclecià entre els anys 303 – 304.
La brutalitat dels càstigs imposats als cristians que no abjuraven de la seva fe es corresponia amb el tracte donat als enemics de Roma, als traïdors i als vençuts en les inacabables guerres que ocasionava la vasta extensió de les fronteres de l’imperi romà i el seu deliri expansionista.
Les penes molt sovint prenien forma d’escarment i per tant, es feien públiques i en moments determinats esdevenien espectacle en els estadis o circs.
La decapitació es reservava a les persones més nobles. Pels altres hi havia la pública humiliació, la flagel·lació, la crucifixió, les flames, el lliurament a les feres, la prohibició de donar sepultura als seus cadàvers.
Aquestes pràctiques que avui ens suggereixen el rigor fonamentalista, característic dels poders totalitaris, les coneixem pels cronistes d’aquella època que tenia aspectes tan inhumans.

RECONEIXEMENT DELS DRETS DELS CRISTIANS

Amb el regnat de l’emperador Constantí, concretament a l'any 313, s'acaba la persecució oficial dels cristians per part de l’imperi romà i els són reconeguts entre els seus drets el de practicar la seva fe i manifestar-la.
De la majoria de les víctimes dels tres segles d'onades repressives se n'ha perdut la memòria. Són "les ànimes dels justos que estan en mans de Déu" (Sa 3, 1) Son "els que vénen de la gran tribulació i han rentat els seus vestits en la sang de l'Anyell" (Ap 7,14) i els seus noms són inscrits al cel" (Lc 10,20). El seu honor i la seva victòria és que "segueixen l'Anyell allà on va" (Ap 14, 4).
D’alguns però - sigui per casualitat, sigui perquè havien jugat un paper més destacat en la primera Església – se n'ha conservat la memòria. I el seu record encoratja i edifica les properes generacions cristianes. (Recordem, per exemple els sants esmentats en la pregària Eucarística primera anomenada canon romà.)
Els cossos dels màrtirs que havien pogut rebre sepultura, arribada l’època de la llibertat, varen ser objecte d’especial veneració. Els seus sepulcres en cementiris, esglésies o criptes s’anomenen "Martyrium" és a dir testimoniatge.
Un altre costum molt antic és dipositar-los a la base dels altars on es celebra el Sant Sacrifici de la Missa.

PRIMERA NOTICIA ESCRITA DEL MÀRTIR SANT CUGATArqueta de relíquies de Sant Cugat. Segle XIV.

El poeta Aureli Prudenci, va néixer a l'any 348 a la província romana de Tarraco. Els seus contemporanis que quan ell va néixer tenien més de 35 anys, havien viscut les persecucions i, com a testimonis de les gestes dels màrtirs, devien explicar-les als seus fills. Així es devia educar Prudenci.
En la seva obra poètica "Peristephanon" (Llibre de les corones) honora els màrtirs de segle quart o diu que quan arribi el dia del judici final "cada ciutat aixecarà el cap i s'aprestarà a sortir a l'encontre del Crist portant les seves precioses ofrenes".
Aquestes ofrenes són les "relíquies" dels màrtirs. El poeta descriu una processó de ciutats: Cartago que presenta el màrtir Cebrià, Tarragona, el màrtir Fruitós, Girona, el màrtir Feliu i continua en el verset 35: "Barcelona s'aixecarà, confiada, en el seu ínclit Cugat."
Aquesta és la referència documentada més antiga que ens ha arribat del nostre màrtir. El "Martirologi Jeronimià" que anomena els sants seguint els dies de l'any cita el màrtir Sant Cugat. Aquest document és del segle cinquè.

MÉS "NOTÍCIES DE SANT CUGAT"Estudi de Sant Cugat. Enric Monjo 1941.

La primera notícia escrita sobre el màrtir Sant Cugat és de primeríssima mà. I per tant té un gran valor per a tots nosaltres, cristians d’aquesta terra regada amb sang. Les vestidures vermelles de la litúrgia de Sant Cugat ens ha d’edificar contemplant com l’Esperit de Jesús ha enfortit la feblesa del màrtir. El testimoni cabdal del seu martiri justifica la lloança i és al mateix temps, denúncia de la mediocritat i estímul de la pregària.
Voler saber més coses de la vida del sant és signe d’apreci, però no ha de ser condició indispensable per a tenir-lo com a referent de la nostra vida cristiana.
Sense voler caure en una pietat "rosa" és bo de conèixer els detalls secundaris de la vida del sant que provenen d’altres fonts. Així les "Passions" dels màrtirs escrites pels cristians. Són un gènere literari que fa l’elogi del màrtir i emfatitza la seva fortalesa enfront dels turments. La fiabilitat històrica d'aquests documents depèn en bona part de la proximitat entre la redacció i els esdeveniments que relata. Martirologi Jeronimià (Versió d’Auxerre, vers la fi del segle VI): inclou Sant Cugat
  • Ja existeix el culte a la Gàl·lia i situa la passió el 15 de març i la mort l’endemà, a Barcelona, dates que seguirà la tradició franca
  • en altres còpies més tardanes, es data al vuit de les calendes d'agost, és a dir, el 25 de juliol, seguint la tradició hispana
Oracional de Verona (d’origen tarragoní, de finals del segle VII):
  • empresonament, tortura i suplici del foc
  • vuit de les calendes d'agost
Liber Sacramentorum (Toledo, s. IX). Recull la tradició hispanovisigoda. Missa dedicada al màrtir
  • natural d'Scil·lium, germà de Fèlix
  • suplici del foc
Martirologi d'Adó (vers l’any 850)
  • natural d'Scili
  • jutjat per Galeri, Maximilià i Rufi, amb diversos turments, entre ells el foc
  • mort per l’espasa a un indret a 8 milles de Barcelona
  • el seu cos fou traslladat a Saint Denís
Martirologi d’Usuard (abadia de Saint Germain des Pres, vers 865).
  • el monjo Usuard havia visitat Còrdova i Barcelona a la recerca de relíquies pel seu monestir
  • martiri el 25 de juliol
  • mort per l’espasa, sense especificar suplicis, ni lloc
Martirologi de Sant Pedro de Cardefia (s. X, suposada còpia d’una anterior del s. VIl)
  • Passió derivada de la Fèlix, del qual s’el creu germà
  • Nascut a Scil·li i germà de Fèlix
  • Perseguir per Galeri, Maximià i Rufi: suplici del foc a Barcelona
  • Decapitat a vuit milles de la ciutat, a Obtianum
  • Els cristians i donen sepultura i el veneren en l’indret
Himne "Barcino leto Cucufate vernans" (recollit als manuscrits de Toledo i de Silos, segle X-XI)
  • Suplici del foc
  • Sepultura a Barcelona (en sentit genèric)

PERFIL BIOGRÀFIC TRADICIONAL

Recollint la seqüència de les narracions entre fiables i pietoses, hi ha uns quants trets que són els que més s'han popularitzat de la vida del nostre màrtir. Els ressenyem sense voler-les valorar
  • S’afirma que havia nascut al nord de l’Àfrica, a la ciutat de Scil·li prop de Cartago on és històricament cert que hi havia abans del segle quart una gran vitalitat cristiana.
  • Que a finals del segle III va venir en companyia de Sant Feliu, amic, germà o familiar seu, el qual es va adreçar a Girona on també sofrí martiri.
  • Que era mercader, generós amb els pobres i predicador de l'Evangeli amb la paraula i amb molts prodigis.
  • Que fou perseguit pel governador romà en temps de Dioclecià per causa de la seva fe.
  • Que sofrí tota mena de turments i tots els suportà.
  • Que fou presoner a un lloc proper a Barcelona a 8 milles romanes del camí de Barcino a Egara (Terrassa) .
  • Que aquest lloc (Octavià) es correspon amb l’actual Monestir de Sant Cugat.
  • Que allà, finalment fou degollat a l'any 304.
  • Que dues cristianes provinents d’Il·luro (Mataró) Juliana i Semproniana, varen enterrar el seu cos i per això elles també varen morir màrtirs.

Sant Cugat amb Sant Juliana i Semproniana. Frontal de Santa Maria de Mataró.SOBRE EL LLOC DEL MARTIRI I LA SEPULTURA DE SANT CUGAT

La tradició que diu que Sant Cugat va ser degollat a l’assentament romà anomenat Octavià i que aquí va rebre la sepultura és només versemblant i els treballs arqueològics ni ho han confirmat ni ho han desmentit.
Les dades que tenim a l’abast són si més no suggestives:
  • AI mig de l’actual claustre hi hagué una església paleocristiana amb un monument funerari adossat que hom data al segle IV.
  • Posteriorment s’hi afegeix l’absis visigòtic segle VI i és d’aquesta construcció la part del "cancel·lum" que s’ha trobat en les excavacions.
  • Quan aquí s'aplegà la primera comunitat benedictina (segle IX) el monestir es dedicà a Sant Cugat seguint el culte preexistent.
  • Les successives ampliacions o reconstruccions han estat sempre sota el seu patronatge.
  • Aquí des del segle VIII s'afirma que es guarden les despulles del màrtir.
  • No se sap si eren enterrades en un indret propi a l’estil dels Martyria o a l’altar per celebrar la Missa sobre les seves relíquies.
  • Des d'aquí en el segle VIII Sant Fulrad se’n duu una relíquia de Sant Cugat pel seu Monestir de París dedicat a Saint Dénis i quan es construí la immensa església gòtica - avui catedral - les relíquies de Sant Cugat ocuparen un lloc d'honor a l’absis a la dreta del titular que encara avui resplendeix.
  • Des del segle XIV el monestir guardava les despulles del màrtir en una bellíssima arqueta que en els seus relleus explica la vida de Sant Cugat segons la tradició mossaràbiga.
  • A causa de la desamortització es va portar barqueta amb les relíquies a la parròquia de Sant Cugat del Rec (o del Forn) de Barcelona per garantir-ne la seguretat.
  • A l'any 1950 la nostra ciutat va fer la recepció solemne d'una petita relíquia procedent de l’arqueta que custodiava la parròquia de Sant Cugat del Rec. Avui l’arqueta és dipositada a la cripta de la basílica de Sta. Maria del Mar. La nostra parròquia conserva una còpia fidel de l'original.

EL "MARTYROLOGIUM ROMANUM" SEMPRE HA ESMENTAT SANT CUGAT EL 25 DE JULIOL

L'edició del 2001 del Martirology romà diu així:

Die 25 julii, Octavo Kalendas augusti.

FESTUM sancti Jacobi, Apostolo qui filius Zebedaei et...
2- In Lycia, sancti Christophory, martyris.
3- Barcinone in Hispania Tarraconense, sancti Cucuphatis, martyris, qui, in persecutione Diocletiani imperatoris gladio persussus, victor migravit in caelum.

Es a dir:

3- A Barcelona, a la Hispània tarraconense, festa de Sant Cugat, màrtir, el qual, en la persecució de l’emperador Dioclecià, percudit per l’espasa, va emigrar victoriós al cel.

El text ha volgut mantenir el dia de la festa el 25 de juliol tal com indica la tradició del traspàs del sant. No obstant, per tal de poder celebrar la memòria solemne de Sant Jaume apòstol, es va traslladar la celebració el dia 27.
També a Mataró celebren el 27 la testa de les santes Juliana i Semproniana que, sempre segons la tradició, van morir per manifestar-se solidàries amb la fe de Sant Cugat.

EL NOM DE SANT CUGAT EN LA TOPONÍMIA

Àrea Catalana

Parròquies i capelles:
  • Sant Cugat del Vallès. Vallés Occidental.
  • Sant Cugat del Rec, del Forn o del Camí (1023). Barcelonès.
  • Sant Cugat de Rifà (1098). Vallés Oriental.
  • Sant Cugat de Sesgarrigues (1075). Penedès.
  • Sant Cugat de Moja (1098). Penedès.
  • Sant Cugat d’Almussarra (1143). Penedès.
  • Sant Cugat de Traià (974). Maresme.
  • Sant Cugat de Gavadons (1279). Osona.
  • Sant Cugat de Boquers (1356). Osona.
  • Sant Cugat Salou o del Racó (927). Bages.
  • Sant Cugat d’Ivorra (1055). Segarra.
  • Sant Cugat Desfar o de Vall Venera (1489). Baix Empordà.
  • Sant Cugat d’Albons (1274). Baix Empordà.
  • Sant Cugat de Ravós de Terri (1317). Gironès.
  • Sant Cugat de Fornells de la Selva (1032). Gironès.
  • Sant Cugat de Salt (1078). Gironès.
  • Sant Cugat de Queixans (1271). Cerdanya.
  • Sant Cugat de Servo Baboso (1010). Urgell.
  • Sant Cugat d’Escaró (981). Conflent.
  • Sant Cugat de Queixàs (1021). Rosselló.
  • Saint Couat du Razès (s. XIII). Razès.
  • Saint Couat d’Alet (s. XI). Razès.
  • Saint Couat d’Aude (1118). Aude.
  • Saint Cucufat de Lauza (1118). Aude.
  • Saint Cucufat de Flexus (814). Aude.
  • Saint Cucuphat de Prats (1334). Fenolledes.
  • Saint Cophan. Gascunya.

Esglésies amb relíquies:
  • Monestir de Sant Miquel de Cuixà. Conflent.

Àrea nord-occidental peninsular

Esglésies dedicades:
  • Sancti Cucufati (s. X). Portugal.
  • Sancti Cucuvadi (s. X). Portugal.
  • Sào Covade Portugal.
  • Monestir de Sant Cugat d'Evora. Portugal.
  • San Cucufate de Astorga. León.
  • Sancobad de Formigueiro. Lugo.
  • Sancobad de Villalba. Lugo.
  • Sant Cucufate de la Llanera. Astúries.
  • San Cucao. Astúries.

Esglésies amb relíquies:
  • Catedral de Braga. Portugal.
  • Catedral de Santiago. Galícia.
  • Catedral d’Oviedo. Astúries.
  • Santo Tomé. Zamora.

Àrea franco-alemana


Capelles i monestirs amb relíquies:
  • Liepvre. Alsàcia.
  • Herbrechtingen. Wüttenberg.
  • Riechenau. Wüttemberg.
  • Murbach. Vosgues.
  • Saint Denis. París.
  • Saint Cucuphat o Quiquenfat de Malmaison. París.

A MANERA DE CONCLUSIÓ

Del màrtir Sant Cugat en tenim poques dades històriques però de molta qualitat: hi va haver un home a les primeries del segle quart que, en la persecució de l'emperador Dioclecià, va regar la nostra terra amb la sang per testificar la fe en Crist.
Per donar-li l'honor degut i per agrair al Senyor el benefici espiritual del seu testimoniatge, celebrem cristianament la seva festa.
I per informar tothom que d'arreu del món visiti el Monestir de Sant Cugat entre tots hem disposat que ai mig del claustre hi hagi escrit:

A SANT CUGAT
MÀRTIR DE CRIST
SEGLE IV

AQUEST INDRET HONORA EL SEL MARTIRI
I LES SEVES DESPULLES

LA SEVA MEMÒRIA BASTI L'ESGLÉSIA
I EL MONESTIR

AVUI CONGREGA CONFIAT
EL POBLE CRISTIÀ

Parròquia de Sant Pere d'Octavià
Festa de Sant Cugat de l'any 2002
En el mil·lenari de la butlla del papa Silvestre Il,
que va consolidar el Monestir de Sant Cugat del Vallès.

Full Parroquial
Documents
El Màrtir Sant Cugat

Catequesi
Joves
Música
Promesos
Càritas

Horaris
Agenda
Directori





































































































































































© Parròquia de Sant Pere d'Octavià, Pasqua de 2003. Tots els drets reservats. Podeu fer servir la informació continguda en aquesta pàgina citant clarament la font.